Casa Masia Cal Riera: Un llegat del segle XVII

La masia fou construïda a finals del segle XVII per la família Ferrer (alies “Barbut”) que en aquest segles foren batlles de Merola. Gràcies a la donació que varen fer d’un tros de terreny, es va construir l’any 1609 la nova església parroquial de Santa Maria de Merola, propera a la masia. El seu patrimoni augmentà al llarg del segle XVII i XVIII.

Les inscripcions en diverses llindes ens informen dels anys de construcció i de diverses ampliacions. En dues llindes de la façana oest indica l’any 1705. A la inscripció d’una llinda en una façana actualment interior llegim: Joseph Riera 1848. En una llinda del conjunt de tines indica la data de 1749.

La casa va ser una gran propietat agrícola fins que a finals del segle XIX els amos es varen vendre el molí fariner que tenien al peu del riu Llobregat a la firma “P. Manent i Compañía” que hi fundà una fàbrica de filats i teixits i una colònia industrial, la Colònia Manent o Cal Riera.

La masia va ser reformada i ampliada l’any 1912, segons una inscripció, per Gregori Conill. La reforma va consistir a sobrealçar la casa i construir l’últim tram de masia a la part nord, sobre les tines. Els Conill i els Segarra són descendents dels antics propietaris Riera, els quals van perdre el cognom per diferents casaments de pubilles. Durant la Guerra Civil, la masia fou quarter de l’exèrcit republicà. En aquesta època es van perdre algunes pertinences de la casa. En el lloc on ara hi ha un cobert de maó, al costat de ponent, hi havia, com en moltes masies, el recolliment: un cobert on es podien aixoplugar els passavolants.

Casa Masia de Cal Riera

A la façana nord, on actualment hi ha l’accés principal, hi ha un portal d’entrada molt simple, unes balconades al primer pis i una finestra geminada a la part superior. Aquesta part final de la casa fou construïda a començament del segle XX sobre dues tines.